Escoles en què els alumnes reben una atenció individualitzada, en què els problemes per mal comportament són mínims o inexistents i on el contacte entre professors i pares és fluid i constant no són a Lleida un somni. I no només existeixen, sinó que aquest diari ha comptabilitzat més d'una trentena de col·legis que compten amb menys de quinze alumnes i que, a més d'educar-los en conceptes, coneixements i matèries, també intenten convertir-los en persones cíviques, socials i tolerants. Aquestes escoles rurals són, sens dubte, un exemple a seguir, tant per la formació humana que reben els seus alumnes com pels resultats acadèmics aconseguits en les proves de nivell, superiors a la resta de centres de Lleida. Les claus de l'èxit són fàcils d'entendre: atenció personalitzada, interrelació i carència de conflictes. Evidentment, cap situació és perfecta al cent per cent, perquè alguns nens hi troben a faltar el contacte amb més companys de la seua edat i poden arrossegar certs problemes de socialització. Però el que és realment important i hauria de ser tingut en compte per la conselleria d'Educació en el moment d'elaborar plans de futur, és el nivell adquirit, tant acadèmic com humà; com de vital resulta per als petits la confiança i el contacte amb el professor i la comunicació amb la resta d'alumnes i pares. El fracàs evident del nostre sistema pot ser que no requereixi grans canvis cada dos per tres, sinó petits detalls que són fonamentals.